Tot va començar ara fa 6 anys, quan odiava els dilluns. Però no perquè comencés la setmana, sinó pel simple motiu que per dinar hi havia hamburguesa.
Intentava fer de tot: m’hi posava formatge, salses... El meu pare me’n comprava de pollastre, de gall d’indi... Fins que va arribar un dia en que vaig adonar-me que potser el meu cos no volia hamburgueses. Així que en vaig deixar de menjar.
En aquell moment no n’era conscient plenament però va ser llavors quan vaig començar a fixar-me en la meva alimentació. No volia perdre pes ni res per l’estil, simplement volia cuidar-me. Així que es van acabar els fregits, vaig començar a menjar més amanides i purés, peix, etc.
Seguint amb aquest procés vaig donar-me compte que després d’esmorzar el meu cos no es sentia del tot bé... Què devia ser? Només sabia que, quan en comptes del cafè amb llet prenia suc de taronja, no em sentia pesada ni tenia recargolaments a la panxa. Per això vaig començar a provar la llet de soja... però va ser molt polèmica i en vam deixar de comprar. Després va venir el “boom” de les llets sense lactosa, les quals vaig provar.... però no em feien bona espina.
Uns mesos més tard, havent fet el pas decididament cap a les llets vegetals, me’n vaig adonar que a part de sentir-me bé pels matins em començava a desaparèixer un èczema que tenia permanentment a una zona dels braços. Casualitat?
Jo penso que no hi ha casualitats a la vida.
El cert és que gràcies a això i als camins que he seguit aquests darrers anys de la meva vida, puc ajudar a molta gent que vol ser més conscient de la seva alimentació, ja que aquesta repercuteix en el nostre preuat benestar.